Castell de la Popa o de Castellcir

(Osona / Moianès)

Horari: 50 min d'anada i 1 h 45 min pel circuit, més les aturades Desnivell: l'anada és en baixada i la tornada en pujada -/+ 100 m Dificultat: circuit d'iniciació a l'excursionisme apte per fer amb canalla a partir de 4 anys, amb un objectiu final prou atractiu i factible en mitja jornada. Època: tot l'any Cartografia: Cingles del Bertí a Esc. 1:25.000 de l'Editorial Alpina Bibliografia: Pels voltants de la Plana de Vic d'Eduard Comerma Torras. Núm. 10 de la col·lecció Els camins de l'Alba. Editorials Alpina i Geo Estel. Accés: Cal anar a la carretera N-141C que uneix Moia amb Tona. Si venim de Moia just passat el coll de la Pollosa, quan la carretera comença a baixar hem de prendre a la dreta una pista asfaltada en direcció a les antenes dels Castellars. Si venim de Tona el trencall és a l'esquerra després d'un últim marcat revolt de la pujada. Seguim la pista asfaltada per sobre la carena en direcció sud. Anem deixant a la dreta les cases de la urbanització de Puigsagordí molt degradada. Hem d'evitar perdre altura o baixar a l'esquerra per una pista asfaltada que va fins a Centelles. Als 6,5 km del trencall passem una bonica casa de pedra, el Corral de la Rovira. Tot seguit en arribem al coll d'Arenes a 946 m on conflueixen pistes de pujada i baixada on aparquem. Descripció: El castell de Castellcir o de la Popa acostuma a visitar-se sortint dels del poble de Castellcir. Del coll d'Arenes seguim la pista pavimentada que sense perdre altura ha virat cap a l'oest. Deixem dues cases i un camp sembrat a la dreta i fem cap a una barrera on s'acaba l'asfalt (1 km). Uns metres pista enllà som al collet de la Sauva Negra a 922 m envoltats d'alzines on deixem la pista i prenem a l'esquerra un ample camí de tractor que baixa fins a un prat. Avancem per aquesta feixa d'herba sobre un cingle, davant nostre el bolet de roca on s'alça el castell de la Popa sobresortint en una carena coberta de pins. Al final del prat un camí encara el castell. Passem una nova porta metàl·lica i tot seguit arribem al peu del castell, en el punt que ofereix la seva imatge més coneguda i inversemblant ja que sembla bastit sobre un bolet de roca a 849 m (50 min). L'aspecte enganyós és degut a l'estretor de la base del cingle on fou construït. Aquest castell documentat el 1014 defensava la vall de la riera de Castellcir-Tenes. Agafem un camí en baixada cap el nord-est i perdem una trentena de metres. El camí s'eixampla i planeja, suspès a mitja altura del vessant nord de la vall en direcció a la seva capçalera. Arribem al cap de 2 km al coll de Prims a 886 m. Tenim vistes cap als masos i camps de Centelles. A la nostra dreta, un quilòmetre més enllà, sobre un pollegó rocallós veiem les restes del castell de Sant Martí. Seguint la pista que, en pujada, recorre la carena cap al nord hi arribem al cap de 500 metres al punt de sortida.