Segueix-nos a:
© Revista Excursionisme team 2025
Unió Excursionista de Catalunya
FITXA PUBLICADA EN EL NÚMERO 406 (Set- Oct 2018)
Pasqual Garriga i Martí
Revista Excursionisme
El castell d’Ultrera 533 m
(Rosselló)
Horari: 2 h 30 min, 1 h 30 min per a la pujada i 1 h per a la
baixada
Desnivell: 450 m
Dificultat: camí ben assenyalat, amb pintura i rètols. No té
pèrdua. grimpada i pas d’escala en arribar al castell.
Època: tot l’any, però la serra de l’Albera és molt seca i
calorosa a l’estiu, la primavera i la tardor són les millors
èpoques per recórrer-la.
Cartografia: 2549 OT Banyuls a Esc. 1:25.000 de l’IGN
francès.
Bibliografia: Côte Vermeille, Albères, Vallespir. Balades et
randonnées. A PIED, de diversos autors. Chamina Edition.
Accés: Cal passar la frontera de la Jonquera i, prenent la
primera sortida de l’autopista a El Voló, seguir en direcció a
Argelès per la carretera D 618. A 11 Km de El Voló prenem la
sortida a la D50 cap el poble de Sureda (Sorède, en francès).
Enllacem amb la D2 que recorre els pobles al peu de la serra
de l’Albera. Travessem el poble i al cap de 1,5 Km prenem a
mà esquerra la carretereta que porta al veïnat de La Vall.
Podríem haver agafat aquesta carretereta al poble de Sant
Andreu de la Sureda (Saint André). Al cap de 800 estacionem
prop d’un revolt on comença la pujada al nucli de la Pava, pal
indicador.
Descripció: excursió curta però esportiva, fins i tot aèria, al
cor de la serra de l’Albera, en la que pujarem a una antiga
fortalesa sobre un esperó de roca amb vistes panoràmiques.
Sortim de la cota 109 m i per un camí de bast empedrat
guanyem altura cap al nucli de la Pava. Seguirem en tot
moment el sender PR ARG5. Mentre pugem tenim davant el
cim punxegut al que anem i al darrere distingim el blau del
mar. En quinze minuts arribem a la Pava, format per tres
habitatges i l’església romànica de Sant Ferriol de la Pava que
data dels segles X i XI. En sortim per una pista a mà dreta
que encara el cim i s’endinsa en un alzinar. Al cap de 400 m
un nou indicador ens fa abandonar la pista i emprenem un
corriol en forta pujada. En una obaga, a recer d’una gran
roca trobem una font amb marges empedrats on fer una
pausa. Guanyem de nou altura dintre el bosc d’alzines,
algunes de les quals són sureres. A 336 m arribem a un coll
sobre el llom i canviem de vessant. Ara tenim vistes cap a
mar i també cap a Sureda, la plana del Rosselló i el Canigó.
Guanyen altura pel vessant occidental del llom. Veiem a prop
el Santuari de la Mare de Déu del Castell (s. XVII), accessible
des de Sureda per una bona pista. Passem per les runes d’un
assentament annex al castell (405 m). Més amunt, a l’altura
del puig de Sant Miquel a 465 m trobem les bases dels murs
d’un segon assentament. Un nou indicador assenyala el camí
que en 15 minuts ens portaria al Santuari de la Mare de Déu
del Castell. És una opció que no seguim. A partir d’aquest
punt ens movem sobre el camí empedrat d’entrada al castell
amb trams i revolts esglaonats. Dalt de tot una escala de
ferro de dos metres fixada a la roca ens dóna finalment
accés al castell d’aspecte inexpugnable. Està derruït, en
queden les bases dels murs gruixuts . El més sencer és la
capella de Santa Maria construïda al voltant de l’any 1000.
Les vistes a 360º paguen l’esforç de la costeruda pujada. En
un pollegó proper, 40 metres més avall hi ha una petita
escola d’escalada amb vies equipades i gent que hi escala.
Entre nosaltres i el mar hi ha la profunda vall anomenada
justament així: la Vall, dominada per la Torre de la Maçana
bastida en el s XIII a 794m. Tornem per on hem vingut amb
l’opció d’anar al Santuari, 30 min d’anada i tornada.
Cova de Chilam Balam, Villanueva del Rosario, © Eduardo Ruano