El Montagut (964 m) i puig de Formigosa

(990 m)

(Alt Camp)

Horari: de 3 a 4 hores Desnivell: 280 m acumulats Dificultat: algun tram desdibuixat del GR 172 a la base del Montagut pot ser perdedor Època: tot l’any, tot i que és preferible evitar els mesos de més calor Cartografia: Muntanyes de l’Alt Gaià a Esc: 1: 20.000. Editorial Piolet Bibliografia: A peu per les comarques de Tarragona Volum IV, de Rafael López-Monné. Arola Editors Accés: sortirem del coll de la Torre de Querol per un camí asfaltat que en 7 Km uneix Querol amb la TV-2441, que va de Santes Creus a Pontons. Des del nord seguint la C-37 cal entrar a Querol per agafar el camí. Des del sud el camí està clarament senyalitzat al km 11 de la TV-2441 a l’altura el coll de la Torreta a 709 m. Descripció: Ruta de gran interès paisatgístic i patrimonial, un viatge al passat pels altiplans que separen el Penedès i l’Alt Camp. Deixem el cotxe a tocar de la bifurcació del coll de la Torre de Querol, a 828 m. Veiem a prop el perfecte perfil cònic del Montagut al qual pujarem. Podem recular pel camí asfaltat seguint el GR 172 o fer drecera per la pista que segueix el lateral d’una vinya. Al final d’aquesta, un corriol poc evident ens du al que des del GR 172 puja decidit, bosc amunt, cap el cim (punts blancs). Passem pel Racó de Sant Bernat, un bonic fontinyol que no sempre raja. En pocs minuts assolim el Montagut de 964 m, on a més d’un gran vèrtex geodèsic hi ha l’estructura d’una torre de vigilància forestal i panells que descriuen les vistes a 360º. Baixem per un altre corriol cap al nord-est que ens porta a una pista a tocar de l’església de Sant Jaume de Montagut, on retrobem el GR. D’aquesta església a 860 m en sorprèn el seu aïllament, la seva contundència i les seves dimensions. Documentada el 1154 fou començada en estil romànic i acabada en estil gòtic. Seguint el GR-172 per una pista planera arribem al sorprenent estany de Formigosa, una presa artificial dels anys 70 que havia de proveir d’aigua a les urbanitzacions del vessant del Baix Penedès. Arribem tot seguit a les ruïnes de les Cases Noves de Formigosa, un gran mas a l’empara d’un roure monumental. Som al collet del Vent a 827 m. Un centenar de metres més enllà hem d’estar atents al petit corriol que surt a l’esquerra. S’endinsa al bosc i guanya altura cap el cim més alt de la serra de l’Ancosa, el puig Formigosa (punts grocs). Caldrà posar les mans un parell de cops però no té més dificultat. La llàstima és que el cim planer, de 990 m, és envoltat de vegetació i només gaudim de vistes parcials cap al Montmell i cap al Montagut ( 2 h). Tornem desfent camí fins l’església de Sant Jaume on, per tornar al cotxe sense pujar al Montagut, seguirem el GR-172. A l’altura d’uns conreus es perd el traçat i cal seguir pel marge esquerre. Abans d’arribar al camí asfaltat passem a tocar de les runes del mas de la Font.