La Punta dels Pins Carrassers 1.061 m i el

Pi de la Carabasseta

(Priorat)

Horari:  de 3 a 4 h Desnivell: 400 m Dificultat: el grau del Llop presenta trams on cal grimpar a la part superior, però es pot fer amb nens a partir de 7 o 8 anys Refugi: l’Ermita de Sant Antoni, funciona com a refugi guardat tot l’any. Telèfon 669 959 977. Contacte: refugisantantoni@hotmail.com. Època: tot l’any; a manca d’aigua caldria evitar els mesos més calorosos. A la tardor aquest racó del Priorat és més bonic. Cartografia: Serra de Montsant. Esc. 1:20.000. Editorial Piolet Bibliografia: Montsant, de Joan Carles Borrego Pérez. Col·lecció Els camins de l’Alba. Editorial Alpina i Geo Estel Guies. Accés: pel coll d’Alforja (C-242), Cornudella del Monsant i el coll d’Albarca fem cap a Ulldemolins. Agafant la segona entrada al poble trobarem indicacions cap a les ermites de Sant Antoni i Santa Magdalena a les que porta una pista asfaltada (GR 65-5). Al trencall prenem a la dreta el ramal que porta a l’ermita-refugi de Sant Antoni, on aparquem. Descripció: ortim de Sant Antoni (670 m) seguint la pista que porta al congost de Fraguerau. Arribem a una bassa antiincendis. Just darrere seu arrenca el grau del Llop que prenem. Aquest camí s’enfila dins un bosc de pins i, amb força comoditat, guanyem altura. Aviat veiem la vertical cara nord de la Punta dels Pins Carrassers que domina el racó de la Polleria. El camí es va redreçant i passem per la font del Rabassa. A partir d’allí caldrà utilitzar les mans sovint ja que el camí supera graonades sobre la roca o s’enfila dret pel coster cobert de fulles. Una balma anticipa els darrers metres, els més drets i en grimpada, que ens aboquen al capdamunt del grau del Llop a 1.041 m. Ara dominem al sud el barranc dels Pèlags i més enllà la Serra Major. Seguim la carena i cap a ponent ens enfilem per un pendent pedregós a la Punta dels Pins Carrassers, 1.061 m (1 h 15 min). Dominem la serra Major del Montsant, el congost de Fraguerau, amb la seva singular geologia i la conca d’Ulldemolins. Més enllà, si el dia és fred, es veu tot el Pirineu. Retornem al camí que segueix la carena i el seguim cap a llevant, passant pel grau del Llop primer i per la sortida del grau de Sant Antoni després. Seguim carena enllà fins arribar a un arbre singular, el Pi de la Carabasseta (1.034 m). El vent n’ha retorçat la copa però la seva gran mida i aïllament el fan únic. El nom li ve de que allí acaba la pujada d’un grau i el caminant s’hi aturava a beure aigua de la carabassa que feia de cantimplora. Allí mateix comença la baixada cap a l’ermita de Santa Magdalena pel grau del Pi de la Carabasseta. Fent ziga-zagues baixa pel cingle. En arribar a la gran ermita de Santa Magdalena trobem un monòlit de pedra amb una placa en memòria d’Elisard Sala, el poeta creador dels Cantaires de la UEC. A la gran ermita del s XVI, anomenada la catedral del Montsant, trobem servei de bar i zona d’acampada. Un camí enlairat sobre la pista porta de Santa Magdalena a Sant Antoni en 15 minuts.