Segueix-nos a:
© Revista Excursionisme team 2024
Unió Excursionista de Catalunya
FITXA PUBLICADA EN EL NÚMERO 411 (Juliol - Agost 2019)
Pasqual Garriga i Martí
Revista Excursionisme
La vall d’Otal
(Sobrarb)
Horari: 2 h d'anada 4 h per l'anada i tornada
Desnivell: 304 m
Dificultat: fiteil i agradable passejada amb poc desnivell i
paisatges de gran bellesa
Refugi: Camping-Refugi de Bujaruelo ofereix allotjament a
preus economics des d'abril fins a mig octubre
http://www.campingvalledebujaruelo.com.
Epoca: descripció feta per condicions estivals, de maig a
novembre
Cartografia: Vignemale Valle de Bujaruelo. Escala 1:25.000.
Mapa guia excursionista Editorial Alpina
Accés: Per l'eix pirinenc, N-260, hem d'anar a l'Aínsa i d'allí a
Broto. Quan enfilem el coll de Cotefablo prenem el trencall
cap a l'A-135 en direcció Toda i el Parc Nacional d'Ordesa.
Passat Torla, a la rotonda d'entrada a Ordesa nosaltres
prenem al nord la pista en bon estat cap a la vall de
Bujaruelo. Al cap de 6,4 km arribem a San Nicolás de
Bujaruelo.
Descripció: La immensa i llarga vall de Bujaruelo sempre a
quedat en segon terme i a l'ombra de la veïna vall d'Ordesa.
És una vall preservada que ens convida a la descoberta. Al
seu vessant nord els cims guanyen progressivament altura
fins al massís del Vinhamala. Al seu vessant sud s'hi obren
des vall laterals d'Ordiso i d'Otal en direcció al massís del
Tendeñera. Només sortir de Bujaruelo (1.338 m) ens topem
amb el pont romànic sobre el riu Ara, de gran bellesa, i amb
les restes de l'ermita romànica dedicada a Sant Nicolau de
Bari. Això ens recorda que aquí hi hagué un hospital bastit
pels templers que acollia els viatgers que anaven a travessar
el port de Bujaruelo cap a França. Enfilem la pista que més
amunt, just abans de canviar de vessant, es bifurca en dos
ramals: un vall de l'Ara amunt i l'altre que s'enfila cap a al
vall d'Otal. Al cap d'1 km prenem a l'esquerra un camí ample
i pedregós dintre d'un bosc que fa de drecera fins la primera
llaçada de la pista que puja a Otal. Aquest sector és dominat
pels cims de la Peña Ordiso (2.317 m) i del Garmo Azurillo
(2.274 m). Un cop a la pista podem seguir les llaçades que fa
per guanyar altura o bé prendre un senderó que s'enfila pel
coster tallant la pista i fent drecera. Les dues opcions ens
aboquen al cap d'1 h a l'anomenat collado de Otal a 1.616 m
on s'obre davant nostra l'ampla i planera vall d'Otal. No és un
coll real sinó una inflexió de la pista de pujada. Reprenem la
pista, passem un gran pont de formigó sobre el riu Otal i
avancem pel vessant esquerre de la vall seguint el GR11. A la
seva esquerra s'alça imposant el pic de Tendeñera, el rei de
la vall de 2.853 m. Més a l'esquerra encara s'alça la Peña de
Otal de 2.789 m. Quan arribem a la cabana d'Otal, al final de
la pista, veiem que hi ha un tancat per a vaques i que és d'ús
ramader. Això si hi ha una petita part lliure amb llar de foc,
però sense mobiliari, per a excursionistes. Val la pena seguir
10 minuts més enllà fins arribar a una bonica cascada on
parem a menjar abans d'emprendre el camí de tornada.