Segueix-nos a:
© Revista Excursionisme team 2024
Unió Excursionista de Catalunya
Pic d’Estiba Freda 2.702 m
(Vall de Benasc)
Horari: 4 h de pujada
Desnivell: 1.100 m
Dificultat: ruta llarga però sobre pendents suaus ME-S2
Material: a més del material d’esquí cal dur el material de
seguretat (ARVA, pala i sonda).
Refugi: podem partir la ruta pernoctant a la cabana
d’Ardoners, en bon estat apte per a 8 persones, sense
matalassos ni mantes, però amb cadires taules i llar de foc
Època: descripció feta per a condicions hivernals de
desembre a finals d’abril o meitat de maig segons la
innivació. Millor període abril
Cartografia: Aneto Maladeta. Esc. 1. 25.000. Ed. Alpina
Bibliografia: Excursions amb esquís pel Parc Possets-
Maladeta. Massís de la Maladeta de Manel Broch i Eduard
Martín. Editorial Prames
Accés: de Benasc hem de seguir cap el nord i després
prendre l’A-2617 per anar a l’estació d’esquí de Cerler. Cal
continuar cap a l’estacionament més alt, al sector de
l’Ampriu. Després d’un últim revolt marcat a la cota 1.800
m hem de seguir carretera amunt entre 1 km i 1,5 km (a 1
km de l’Ampriu) i estacionar en algun lateral de la carretera
on no molesti el trànsit.
Descripció: De la carretera pugem suaus pendents i anem
a cercar una pista que recorre el vessant oest de la serra
del Cubilar a 1.900 m. Guanyant poca altura revolta el peu
d’aquesta serra i passa al seu vessant nord mentre fa la
volta al barranc Obago. Ens hem endinsat a una vall
tancada a l’est per la llarga carena de la serra Negra que
conformen cinc grans cims, tots ells esquiables. De sud a
nord són: el Pasolovino, el pic de Castanesa, la Tuca de
Roques Trencades, el pic d’Estiba Freda i el pico Royero.
Dels cims baixen torrents que a la part baixa formen el
barranc d’Ardoners. A la cota 1.980 m creuem el barranc
Obago per un pont de formigó, i deixem a la dreta l’itinerari
al pic de Castanesa. Seguim, encara per sobre la pista, ara
en direcció nord-oest. Ens endinsem a l’est cap al barranc
d’Ardoners on trobem la cabana homònima a 2.060 m (1h
30 min). Petita i acollidora destaca pels plàstics blaus que
cobreixen la teulada. Poc després deixem el barranc a
l’esquerra i ens enfilem per una pala més dreta cap el llom
del Sarrau Gordo. Pujarem aquest vast llom entre els
torrents de Clotet i Ardoners sense més referència que el
propi cim d’Estiba Freda. Paisatge grandiós de suaus
relleus, estem envoltats dels cims més alts del Pirineu. El
nostre cim sobresurt en forma de casquet arrodonit que
demana un darrer esforç. En arribar dalt de l’Estiba Freda
2.702 m (4 h) descobrim propera i altiva la Tuca de
Ballibierna de 3.056 m, des d’una perspectiva totalment
nova. Tenim una visió privilegiada de tot el massís de la
Maladeta i de sa majestat l’Aneto. A la nostra esquena tot
el massís dels Posets fins els Eristes. Som al melic de la vall
de Benasc!. La baixada esquiant és memorable fins la
cabana d’Ardoners. Després toca desfer els quatre
quilòmetres de pista planera que es fan força feixucs.
FITXA PUBLICADA EN EL NÚMERO 409 (Març - abril 2019)
Pasqual Garriga i Martí
Revista Excursionisme