Segueix-nos a:
Pic de Qüenca 2.633 m
(Pallars Sobirà)
Horari: de 2 h 30 min a 3 h 30 min, en funció d’on
haguem de deixar el vehicle
Desnivell: entre 915 m i 1.080 m en funció d’on
estacionem
Dificultat: es tracta d’una ascensió tècnica a la part alta
amb pales nivell S-4, no recomanable a esquiadors
debutants, tant per a l’ascens com per al descens.
Material: a més del material d’esquí cal dur el material de
seguretat (Arva, pala i sonda).
Època: descripció feta per a condicions hivernals de
desembre a finals d’abril segons la innivació. Com més
avançada l’estació més amunt arribem en vehicle.
Cartografia: Alt Pirineu a Esc. 1:50.000 o bé Montgarri-
Mont Valier a Esc. 1:25.000 de l’Editorial Alpina.
Accés: a mig camí entre Isil i Alós d’Isil en el punt
quilomètric 136,7 de la C- 147 arrenca a mà esquerra una
pista a la cota 1.250 m, apta per a tota mena de vehicles.
Hem de remuntarla fins on ens deixi la neu, com més tard
sigui la temporada més amunt. És desitjable arribar
almenys fins a les bordes de Lapre a 1.552 m o millor
encara al punt on la pista es bifurca en dos ramals a 1.720
m.
Descripció: Tant si pugem amb esquís com amb vehicle,
entre les bordes de Lapre a 1.552 m i el punt on bifurca la
pista haurem fet un progressiu gir a l’esquerra sobre el
serrat d’Escala Grau i ens haurem endinsat a l’alta vall de
Moredo. L’esmentada bifurcació de la pista és on arrenca un
trencall descendent a la dreta que va a creuar el torrent i
porta a les bordes de Moredo. Nosaltres seguim la pista de
l’esquerra uns tres-cents metres i abans de creuar el torrent
hem d’enfilar-nos per l’esquerra sobre terreny costerut
recobert de vegetació per arribar a uns plans al peu del pic
de Qüenca (1.800 m). Des d’aquest punt veiem tota la línia
d’ascens fins al cim. Davant nostre s’endevina la collada del
Cot de Moredo. A la dreta s’alça un contrafort del tuc de
Bonabé. El nostre cim presenta a mitja altura una paret de
roca que defineix quina és l’evident línia d’ascensió. Hem de
traçar una línia en forma de zeta invertida. Primer fem una
gran diagonal cap a la dreta fins a una zona planera sota
l’esmentada paret. A continuació tracem una diagonal a
l’esquerra fins gairebé arribar al llom del serrat d’Escala
Grau, a la cota 2.400 m. Finalment encarem el cim sobre
els pendents més forts de l’ascensió. Cal dir que com més
propers al cim més es redrecen acostant-se als 40º en el
darrer tram (S-4). En aquest tram s’imposa traçar diagonals
enllaçades amb delicades voltes maria. Assolim finalment el
cim ampli i planer del pic de Qüenca 2.633m. El seu
aïllament en fa una talaia privilegiada amb el Mont Valier i
el Mont Roig al nord i els cims del P.N. d’Aigüestortes al
sud. Als nostres peus tenim el circ d’Airoto dominat pel Tuc
de Bonabé, on distingim clarament la teulada taronja del
refugi de la UEC. La baixada la fem pel camí de pujada fent
molta atenció a les primeres pales més redreçades i
exposades a l’eventual caiguda d’alguna cornisa de neu.
Precaució!
© Revista Excursionisme team 2024
Unió Excursionista de Catalunya
FITXA PUBLICADA EN EL NÚMERO 396 (Gener - febrer 2017)
Pasqual Garriga i Martí
Revista Excursionisme