De Puig l’Agulla al turó de l’Enclusa 868 m

(Osona)

Horari: entre 3 h i 4 h Desnivell: uns 300 m acumulats Dificultat: la baixada després del cim de l’Enclusa demana precaució Època: tot l’any, però és recomanable a la tardor o a la primavera Cartografia: Vic i el seu entorn a Esc.1:25.000. de Mont editorial. A excepció de la baixada final tot l’itinerari surt al mapa Guilleries-Savassona Espai Natural a Esc. 1:25.000 de la Diputació de Barcelona. Bibliografia: Pels Voltants de la Plana de Vic d’Eduard Comerma Torras. Col·lecció Els Camins de l’Alba, núm. 10. Editorials Alpina i Geoestel Accés: Sortim del santuari de Puig l’Agulla. Per arribar-hi desde l’Eix transversal ( C-25), cal prendre la sortida de Sant Julià de Vilatorta. Travessant el poble hem de seguir cap a la BV-202 fins el poblet de Vilalleons. D’allí surt una pista asfaltada fins el Santuari de Puig l’Agulla distant 2 Km. Descripció: el Santuari de Puig l’Agulla, a 745 m, té un restaurant obert els caps de setmana i una magnífica font. És al límit sud de l’Espai Natural de Guilleries-Savassona. Sortim pel darrere del santuari enfilant un coster pedregós cap al sud (marques del GR 2). En suau pujada arribem a la carena que ens aboca, a l’est, sobre el terme de Viladrau. Seguim la carena cap a ponent i pugem al cim de Puig l’Agulla coronat per una gran creu de ferro ornamentada, 810 m, 25 min. El bosc ens tapa la vista. Un senderó baixa cap el nord i tot seguit cap a l’oest per dur-nos a la pista que va del santuari cap a la collada del Vilar. La seguim (GR 2) i a l cap de 20 min fem cap al coll dels Tres Termes, a 756 m. A l’est domina una bonica cinglera de conglomerat vermell i al nord divisem el Pirineu. Al coll conflueixen tres pistes però nosaltres prenem un corriol marcat amb una fita que s’enfila decidit cap a l’oest fins el Turó de l’Enclusa. Revoltem el peu del cingle cap al vessant nord i amb una senzilla grimpada ens situem sobre l’allargada i planera carena de l’Enclusa. En realitat és un cingle llarg de cinc-cents metres, orientat de nord a sud, planer a dalt i vertiginós en el seu vessant oriental. Avancem cap el sud seguint el PR C- 42. El camí s’acosta a grans blocs de roques abocades al buit que recorden les formes d’una enclusa. És el tram més espectacular de la ruta. Deixem a la dreta el trencall cap a les balmes de la Cuina de Rocaguinarda. A l’extrem sud hi ha el punt culminant del Turó de l’Enclusa, de 867m, marcat per un vèrtex geodèsic. Una mica més enllà fa una balconada coronada per una gran senyera (1 h 45 min a 2 h). Al sud-est dominem el massís del Montseny. Cal seguir cap el sud desgrimpant el cingle per una estreta canal, poc evident, on cal posar les mans. Després el sender baixa per la carena i ens porta a la Collada del Vilar a 776 m on passa la carretera de Taradell a Viladrau. Allí emprenem el retorn cap el nord per sota els cingles del Turó de l’Enclusa. Seguim el GR-2 per una pista que esdevé complicada després de pluges. Retrobem el coll dels Tres Termes i pista enllà tornem al Santuari de Puig l’Agulla.