Segueix-nos a:
© Revista Excursionisme team 2023
Unió Excursionista de Catalunya
FITXA PUBLICADA EN EL NÚMERO 410 (Maig - Juny 2019)
Pasqual Garriga i Martí
Revista Excursionisme
Puig de Bestrecà 1.058 m
(Ripollès / Garrotxa)
Horari: 1 h 30 min de pujada
Desnivell: +360 m
Dificultat: curts trams de grimpada amb les mans prop del
cim, factibles amb nens a partir de 6 anys
Època: tot l’any
Cartografia: Alta Garrotxa. Escala 1:25.000. Editorial Alpina
Bibliografia: Garrotxa. De Jordi Bastart. Número 17 de la
col·lecció Els camins de l’Alba. Editorial Alpina. 2011
Accés: el punt d’inici és a la carretera que va d’Oix a Beget,
a l’Alta Garrotxa. En un trencall de la GI-522 sota el poble de
Castellfollit de la Roca prenem la GIV-5221 cap al poble
d’Oix. Hi arribem al cap de 10,5 km després de superar el coll
de Camporiol. A Oix prenen la carretera de Beget i just al cap
de 4 km a la cota 700 m, on arrenca una gran pista cap a la
dreta estacionem el vehicle. Quatre-cents metres abans hem
deixat una altra pista menys evident, també a la dreta per on
també podríem començar el camí.
Descripció: Ruta curta plena d’al·licients, molt recomanable.
El puig de Bestrecà forma part del llistat del repte dels 100
Cims. Just pel punt d’inici passa la línia divisòria comarcal i
per tant tota la ruta discorre dintre els confins del Ripollès,
concretament dintre del vast terme de Camprodon. De la
cruïlla, la pista fa una curta pujada i comença a planejar
entre camps de conreu abandonats i marges a banda i banda
en direcció nord-est. A la dreta dominem tota la vall de la
riera d’Oix. Al cap de vuit-cents metres arribem a la masia
del Peirer, imponent construcció de tres plantes que domina
un coll. Fem la volta a la masia i seguim pista enllà cap el coll
de Bestrecà, ara en direcció nord-oest. A la dreta el Sot del
Peirer ens separa de la serra de Bestrecà. Avancem poc més
d’un quilòmetre per un bosc d’alzines fins que arribem a la
collada de Bestrecà, a 800 m d’altura. És un pla on pasturen
vaques dominat per la masia habitada del mateix nom, que
s’alça cinquanta metres més amunt. Seguim la pista que puja
a la masia i en una marcada ziga-zaga la supera i passa per
darrere seu. Al cap cent metres arribem a l’església romànica
de Sant Andreu de Bestrecà. Tancada amb clau està en
perfecte estat de conservació. Presenta un absis, un fris
esculpit i una espadanya incompleta. Data del s XII però ja
estava documentada l’any 977. Aquí acaba la pista i prenem
un corriol cap el nord, ben marcat amb fites que s’enfila per
un bosc d’alzines pel vessant sud del cim. Quan arribem a la
carena prop dels 1000 m, passem al vessant nord i
comencem a carenejar superant un seguit de passos de
grimpada sobre roca calcària. Carena enllà fem cap al cim del
puig de Bestrecà a 1.058 m (1 h 30 min). Sorprèn trobar allí
dalt les runes del castell de Bestrecà que fou ocupat per un
senyor feudal durant més de quatre-cents anys. Sobre una
paret del castell s’alça el vèrtex geodèsic. El millor del cim
son les grans vistes cap el nord on dominem la vall
d’Hortmoier, on la riera de Beget s’obre pas als peus del
Comanegra. Cap a ponent veiem com n’és d’escarpat el
vessant nord de la nostra serra. Queda partida al congost del
Grau d’Escales per la riera i la continuació forma la coneguda
Cresta de Ferran. Tornem per on hem vingut.