De Sant Cugat a Sant Medir

(Vallès Occidental)

Horari: 3 h 30 min (2 h per anar i 1 h 30 min per tornar) Desnivell: 100 m Dificultat: excursió ideal per a iniciació amb nens a partir de 4-5 anys, però atenció, són 9 km entre anar i tornar. Època: tot l’any, a l’estiu millor evitar les hores centrals del dia. Cartografia: Collserola Parc Natural a Esc. 1:20.000. Ed. Alpina. Bibliografia: Collserola de Joan Portell Rifà, llibre de la col·lecció Els camins de l’Alba, Editorials Geoestel i Alpina Accés: sortirem des de Sant Cugat del Vallès. Tant si hi anem amb vehicle propi com amb tren caldrà anar a l’extrem més oriental del municipi, a la denominada Rotonda del Rotary, al límit entre la zona urbana i els camps. Com a referència aquesta es troba a 450 metres del Centre Cultural de Sant Cugat seguint l’avinguda del Pla del Vinyet, just passat el col·legi Europa. Descripció: excursió al cor de la serra de Collserola, que malgrat ser curta no manca d’al·licients. Tota la ruta es troba dintre el terme de Sant Cugat del Vallès i segueix el GR 6 per pistes forestals, fins poc abans del final. A la rotonda trobem clarament indicat el “Camí de Sant Medir”. Baixem per una pista que creua la riera de Sant Medir. Avancem cap a l’est entre camps i canyissos. Tenim a la dreta el Parc Rural de la Torre rre Negra, una imponent masia fortificada del s.XII que podem veure. Arribem al Pi d’en Xandri, un arbre monumental símbol de Sant Cugat. És un esvelt pi pinyoner de 23 m d’altura que d’ençà d’un atac patit el 1997 es troba apuntalat. Camí enllà entrem dintre l’espai protegit del Parc Natural de Collserola. La pista esdevé obaga ja que avancem dintre un bosc d’alzines. Arribem a la masia Can Borrell, avui en dia un restaurant, que revoltem per la seva dreta tot passant de llarg una pista que s’enfila, un quilòmetre més enllà, al petit embassament de Can Borrell. Quatre- cents metres més enllà de la masia trobem un pal indicador cap a la capella de Sant Adjutori i un forn ibèric. Sortim a l’esquerra de la pista per un corriol i ens enfilem en un parell de minuts a la curiosa i singular ermita romànica de planta rodona. Cinquanta metres més enllà trobem l’anomenat forn ibèric, molt ben conservat. S’hi coïen materials de construcció, com teules i maons. Retornem a la pista obaga que va guanyant altura fins a un pla obert. Allí trobem la bifurcació cap a la masia- restaurant de Can Jané, a mà dreta. Nosaltres prenem la pista de l’esquerra, abandonant el GR 6, i vuit-cents metres més enllà, arribem finalment a l’ermita de Sant Medir. Aquesta antiga església parroquial del s. XI pertanyia al monestir de Sant Cugat i donava servei a les masies del voltant. Cada 3 de març s’hi celebra un aplec que de tornada a Barcelona omple de caramels els carrers del barri de Gràcia. A tocar de l’ermita, enclotada, hi ha una masia privada amb una torre ben singular. A l’esquerra de la pista trobem una gran zona de pic-nic amb bancs i taules on menjar abans de retornar per on hem vingut.