Tossa del Cap de Siscaró 2.819 m

(Andorra)

Horari: 3 h 30 min a 4 h per a l’ascensió. 6 a 7 h en total Desnivell: 980 m Dificultat: trepitjarem terreny descompost i sense camí a la part alta de l’ascensió Refugi: refugi de Siscaró a 2.145 m, 10 places sense matalassos, taula, bancs i llar de foc Època: descripció feta per condicions estivals i sense neu, de juny a octubre-novembre. Com més a principis d’estiu més verd i florit trobarem el paisatge. Cartografia: Andorra. Esc. 1:40.000. Ed. Alpina Accés: cal accedir a la Vall d’Incles. A Andorra prenem la C.G.2 cap al Pas de la Casa. Passat Canillo i el nucli del Tarter, en un marcat revolt abans d’arribar a Soldeu, hi ha el trencall cap a la vall d’Incles.   Descripció: excursió completa i variada a un cim alt però assequible tot passant per uns estanys amagats. Sovint mal anomenat pic de la Cabaneta que és el seu veí. Els mesos de juliol i agost haurem de deixar el cotxe a l’entrada de la vall i prendre un bus elèctric turístic que circula cada 20 minuts fins al final de l’asfalt a 1.840 m. Enfilarem a l’est el camí ascendent cap a Juclar i Siscaró i 15 minuts més tard prendrem el trencall cap a Siscaró. El camí puja fort paral·lel al riu que fa un bonic salt d’aigua. Al cap d’una hora arribem al pla de Siscaró, a 2.145 m. El refugi lliure queda a uns 6 minuts a l’esquerra passant un pont de fusta però no necessitem anar-hi; si ho fem haurem de tornar al pont, ja que el riu és ample. Nosaltres seguim el sender evident (marques de GR) deixant al nostre costat esquerre el pla on el riu fa meandres i aiguamolls. Al fons del pla el camí s’enfila decidit cap al sud entre nerets i els darrers pins. Passada una bassa arribem al primer estany, a 2.343 m, sota el pic del Cap de Port (2.752 m) i el Pas de les Vaques. Abandonem el GR i seguint cap a l’est arribem tot seguit a l’estany de Siscaró. Tenim davant nostre el perfil enganyosament arrodonit de la Tossa del Cap de Siscaró. A la sortida de l’estany tenim una visió sencera del pla de Siscaró. El camí evident guanya altura fins a un tercer estany anomenat de les Canals Roges, a 2.405 m. És gran, enclotat, i per tant fondo, més bonic que els anteriors. El camí s’acaba aquí. Encarem, sempre en direcció est, l’ascensió per una coma força dreta plena d’herba i flors per on baixa un rierol. A partir dels 2.500 m ens aboca als pendents, primer herbats i posteriorment pedregosos, sostinguts i sense fites que culminen al cim de la Tossa del Cap de Siscaró de 2.819 m. Punt culminant del circ de Siscaró. Al vessant oriental domina l’alta vall de Siscar, a l’Arièja, i al nord els pics de Rulhe i d’Escobes. A 15 minuts de fàcil i ampla carena podríem afegir el pic de la Cabaneta de 2.818 m amb qui sovint és confon. Tornem per on hem vingut.