Segueix-nos a:
© Revista Excursionisme team 2025
Unió Excursionista de Catalunya
FITXA PUBLICADA EN EL NÚMERO 393 (Juliol - Agost 2016)
Pasqual Garriga i Martí
Revista Excursionisme
Tossa del Cap de Siscaró 2.819 m
(Andorra)
Horari: 3 h 30 min a 4 h per a l’ascensió. 6 a 7 h en total
Desnivell: 980 m
Dificultat: trepitjarem terreny descompost i sense camí a la
part alta de l’ascensió
Refugi: refugi de Siscaró a 2.145 m, 10 places sense
matalassos, taula, bancs i llar de foc
Època: descripció feta per condicions estivals i sense neu,
de juny a octubre-novembre. Com més a principis d’estiu
més verd i florit trobarem el paisatge.
Cartografia: Andorra. Esc. 1:40.000. Ed. Alpina
Accés: cal accedir a la Vall d’Incles. A Andorra prenem la
C.G.2 cap al Pas de la Casa. Passat Canillo i el nucli del
Tarter, en un marcat revolt abans d’arribar a Soldeu, hi ha el
trencall cap a la vall d’Incles.
Descripció: excursió completa i variada a un cim alt però
assequible tot passant per uns estanys amagats. Sovint mal
anomenat pic de la Cabaneta que és el seu veí. Els mesos de
juliol i agost haurem de deixar el cotxe a l’entrada de la vall i
prendre un bus elèctric turístic que circula cada 20 minuts
fins al final de l’asfalt a 1.840 m. Enfilarem a l’est el camí
ascendent cap a Juclar i Siscaró i 15 minuts més tard
prendrem el trencall cap a Siscaró. El camí puja fort paral·lel
al riu que fa un bonic salt d’aigua. Al cap d’una hora arribem
al pla de Siscaró, a 2.145 m. El refugi lliure queda a uns 6
minuts a l’esquerra passant un pont de fusta però no
necessitem anar-hi; si ho fem haurem de tornar al pont, ja
que el riu és ample. Nosaltres seguim el sender evident
(marques de GR) deixant al nostre costat esquerre el pla on
el riu fa meandres i aiguamolls. Al fons del pla el camí
s’enfila decidit cap al sud entre nerets i els darrers pins.
Passada una bassa arribem al primer estany, a 2.343 m, sota
el pic del Cap de Port (2.752 m) i el Pas de les Vaques.
Abandonem el GR i seguint cap a l’est arribem tot seguit a
l’estany de Siscaró. Tenim davant nostre el perfil
enganyosament arrodonit de la Tossa del Cap de Siscaró. A
la sortida de l’estany tenim una visió sencera del pla de
Siscaró. El camí evident guanya altura fins a un tercer estany
anomenat de les Canals Roges, a 2.405 m. És gran, enclotat,
i per tant fondo, més bonic que els anteriors. El camí s’acaba
aquí. Encarem, sempre en direcció est, l’ascensió per una
coma força dreta plena d’herba i flors per on baixa un rierol.
A partir dels 2.500 m ens aboca als pendents, primer
herbats i posteriorment pedregosos, sostinguts i sense fites
que culminen al cim de la Tossa del Cap de Siscaró de 2.819
m. Punt culminant del circ de Siscaró. Al vessant oriental
domina l’alta vall de Siscar, a l’Arièja, i al nord els pics de
Rulhe i d’Escobes. A 15 minuts de fàcil i ampla carena
podríem afegir el pic de la Cabaneta de 2.818 m amb qui
sovint és confon. Tornem per on hem vingut.
Cova de Chilam Balam, Villanueva del Rosario, © Eduardo Ruano