Segueix-nos a:
© Revista Excursionisme team 2025
Unió Excursionista de Catalunya
FITXA PUBLICADA EN EL NÚMERO 415 (Març- abril 2020)
Pasqual Garriga i Martí
Revista Excursionisme
Sant Salvador de Bellver 952 m
(Osona)
Horari: 2 h 40 min, 1 h 40 de pujada i 1 h de baixada
Desnivell: +/- 260 m acumulats
Dificultat: camí perdedor al principi, després corriols força
fàcils de seguir.
Època: tot l’any; pot ser recomanable evitar les calorades de
l’estiu. Primavera i tardor ofereixen els millors paisatges.
Cartografia: Lluçanès a Esc. 1: 30.000. Editorial Alpina
Bibliografia: Pels voltants de la Plana de Vic d’Eduard
Comerma Torras. Col·lecció Els camins de l’Alba. Editorial
Alpin i Geo Estel Guies
Accés: seguint la C-17 de Vic cap a Ripoll prenem la sortida
75 cap a Orís. Atenció! la sortida 76, Orís, només funciona
venint de Ripoll o anant-hi. Per la BV-4611,arribem al petit
nucli històric d’Orís on hi ha l’església de Sant Genís i el
castell. Travessem el poble i per una pista asfaltada seguim 2
Km fins auna triple cruïlla de pistes on aparcarem.
Descripció: a la cruïlla prenem la pista asfaltada que, en
descens, encara el sud. Quatre-cents metres més enllà a
tocar d’unes ruïnesla deixem i comencem a seguir a mà dreta
les marques grogues i blanques del PR C-54, el Sender
d’Orís. Aquest avança per un bosquet, sorteja conreus i
camps amb vaques pasturant i ens porta a l’obaga de
Vilanova (25 min). És un clot humit a la capçalera del rec de
Vinyoles on hi ha una font i un abeurador. Atenció amb el
filat electrificat!. Comença aquí l’ascensió forta cap a Sant
Salvador. Seguint sempre les marques del PR ens acostem
ala gran masia de Vilanova. Un pal indicador ens assenyala el
camí.Guanyem altura fent ziga-zagues pel coster. Passem per
una bifurcació amb pontet de fusta i un rètol que diu “Pont
de trobada dels dos camins” per on trencarem al baixar.
Seguim pujant dintre del bosc fins a situar-nos a la cota 910
m a la part superior del serrat. Planegem cap a l’esquerra en
direcció sud-est fins arribar a un coll a 940 m on arriba una
pista que ve de Sant Boi de Lluçanès. Veiem el conjunt de
l’església romànica de Sant Salvador i l’edifici adjunt ocupat
per una comunitat religiosa. En qüestió de minuts hi pugem,
952 m, 1 h 40 min. L’entorn és molt ben cuidat, s’hi respira
pau. La canònica de Sant Salvador de Bellver apareix
esmentada el 1110 i allà dalt, lluny de tot, s’hi va instal·lar
una comunitat de monjos Agustinians, fins el 1272. Després
de segles de decadència la presència d’una comunitat
religiosa n’ha recuperat el millor aspecte. Darrere l’absis un
mirador domina tota la Plana de Vic i els cims del Pirineu
oriental. Baixem per on hem vingut fins la bifurcació amb el
rètol i el pontet on ara seguim rectes. El camí, més curt i
directe que el de pujada, segueix baixant cap el nord sobre
terreny descompost i fa cap a una pista que seguim a mà
dreta. La pista baixa revoltant la masia Vilanova i en 1, 2 km
ens du a la cruïlla d’inici.
Cova de Chilam Balam, Villanueva del Rosario, © Eduardo Ruano